Densa
boscúria,
retalls
de Sol entre el fullatge.
Raigs
es filtren, capriciosos, certers,
il·luminant
branques, matolls i
també,
esbarzers.
Veig
de Demèter la dansa,
natura
en plenitud,
canta
a la terra humida i a l'arrel punyent,
la
molsa cobreix terres d'enyorança,
tot
creix en harmonia sense previ esment.
Gotes
de rosada, espills del profund,
els
darrers vapors s'escolen i,
mandrosa,
la boira s'aixeca,
entre
els rústecs relleus de
l'antiga
escorça.
Seguint
els camins de l'aire,
des
de les altures,
admiro
l'escala de verds,
qui
pogués abastar semblant trofeu!
mentre
la gran ànima s'alça
i
m'impregna del seu cant, la veu.
Roger Clarà
No hay comentarios:
Publicar un comentario