Stefan Zweig

Avui, 22 de febrer, commemorem la mort de l'escriptor austríac Stefan Zweig ara fa 71 anys, el mateix dia que Antonio Machado, Sándor Marai i Salvador Espriu.

Fou autor d'una obra prolífica, formada per novel·les, assaigs, biografies, obres de teatre, poesia i estudis sobre grans autors. Especialment destacables són els “Moments estel·lars de la humanitat”, “Novel·la d'escacs”, “La lluita contra el dimoni”, “Amok”, “Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona”, “La impaciència del cor” o “El món d'ahir”. La destresa narrativa de Stefan Zweig, així com la seva finor, sensibilitat i el ritme dels seus escrits l'han fet un dels autors més llegits durant el segle XX, essent considerat un dels grans de la seva època.

Nasqué l'any 1881 a Viena, la metròpoli de la cultura. Fill d'una família d'industrials i banquers d'origen jueu, des de ben petit tingué un gran interès per la literatura i les arts en general. Es doctorà en Filosofia a la universitat de Viena, consagrant bona part de la seva vida universitària a la lectura, fent les provatures per les seves primeres obres i coneixent aquells homes capdavanters en el món artístic de l'època.

Ja en aquell temps començà el seu afany per col·leccionar autògrafs, partitures, esborranys i objectes dels grans creadors. Des de Beethoveen fins a Goethe, de Rilke a Hoffmansthal. Zweig vivia fascinat per aquest moment màgic en què es produeix la creació, aquest moment en què els genis i les grans ànimes de la cultura ideen una poesia, una simfonia, del no-res, i aquesta passa a l'eternitat. 

Visqué amb gran desesperació l'ascens del nazisme i els feixismes en general a la seva estimada Europa (Hitler a Alemanya, Mussolini a Itàlia, Franco a Espanya...). Poc després de la capitulació de Singapur i amb l'esperança perduda, Stefan Zweig se suïcidà a Petròpolis el febrer de 1942 juntament amb la seva muller.

"(...)El sol brillava ple i fort. Quan tornava a casa, vaig observar tot d'una la meva ombra davant meu, de la mateixa manera que veia l'ombra de l'altra guerra darrere l'actual. Durant tot aquell temps ja no s'ha apartat de mi, aquella ombra, planava damunt els meus pensaments dia i nit; potser el seu contorn obscur es projecta també damunt moltes pàgines d'aquest llibre. Però tota ombra és al capdavall filla de la llum, i tan sols qui ha conegut claror i foscor, guerra i pau, ascens i davallada, tan sols aquest ha viscut de debò."

El món d'ahir. Memòries d'un europeu, Stefan Zweig (Quaderns Crema, traducció de Joan Fontcuberta)

 

Fragment de la carta que deixà al morir: 

“Crec que és millor finalitzar en un bon moment i dempeus una vida en la qual la tasca intel·lectual siginificà el goig més pur i la llibertat personal, el bé més preuat sobre la Terra”.

Roger Clarà