Furient i veloç avança,
energia descontrolada.
Trepitjant còdols i rocs fa
dels entrebancs, gaubança.
Fat de l'ésser, essència,
conversa d'edats en el gir
i llum en l'existència.
Cantes l'inici en el joc,
la ingenuïtat i, del lliure, la
meravella.
L'omnipresent narrador dóna pas
al madur, l'estratega,
que fa de la solemnitat un vals
i, tanmateix, ensopega.
Cal que sigui al final,
en l'alè últim,
que hom descobreixi l'antiga flor?
Quan les velles parpelles tornin a
exultar amb el roent capvespre
o en la tímida claror?
El final certifica el principi,
el fat s'acompleix.
El present gira i gira i,
l'improvable diàleg,
s'esvaeix.
No hi ha alternativa al Caos,
-creador-
ni possible ranura on fer encaminar
l'amorfa rauxa,
carro desbocat en l'inacabable
pedregar.
Roger Clarà
No hay comentarios:
Publicar un comentario